En Pere Flautes, un músic veterà amb un peu a la tomba (i content de tenir-l’hi), explica amb tocs d’humor la seva experiència vital fent de músic: de com va començar de ben jovenet (i sense formació!) a tocar la trompeta a l’orquestra Canigó, de com la guerra civil ho va aturar tot, de com la meitat de músics de Torelló van desaparèixer perquè es van enrolar en un circ ambulant, de com la formació s’anava adaptant als nous temps a través del repertori, els instruments i els pòsters publicitaris... 

D’aquí el títol de l’espectacle: de les postres de músic als pòsters de músic, un recorregut per les imatges més vives en la memòria de Pere Flautes, que són molt semblants a les de qualsevol altra formació de música del segle XX a Catalunya: anècdotes relacionades amb àpats, amb quilòmetres, amb festes majors, l’arribada dels micròfons, dels cantants... i de les dones a l’escenari, en un món històricament masculí.