Un espectacle que explica, amb molt d’humor i irreverència, l’origen del Ritual del Pullassu
La renovada cobla La Cani-GO! i Les TrèsFou presenten, davant de tot Torelló, La nit del ritual, una versió actualitzada de les cançons del Pullassu renovades pel músic i compositor Xevi Capdevila.
Producció: La Cani-Go!
Idea original, guió i direcció: Les TrèsFou
Actors: Xevi Capdevila, David Ceballos i Eduard Pujol
Direcció musical: Esteve Molero
Les músiques del Pullassu de Xevi Capdevila interpretades per La Cani-GO! amb la col·laboració de la Coral Lloriana Jove
La nit de dijous llarder de 1997 uns joves amb poca tendència a la formalitat i amb una mà sempre ocupada per un got, tenen una revelació en forma d’inspiració i acaben convençuts d’haver inventat El Ritual del Pullassu.
TOT SÓN TUBS és la proposta didàctica que La Cani-GO! ha creat per acostar a les escoles, petits i no tan petits, el so dels instruments de cobla i totes les seves possibilitats.
Un interessant i divertit espectacle de 50 minuts on l'expert en instruments de vent, Xevi Capdevila i en Sidro, un titella jubilat que li ho qüestiona tot, expliquen que tots els instruments de vent són tubs que s'escurcen i s'allarguen, d'on han sortit els instruments de la cobla i com les sardanes se les van inventar una colla d'eixelebrats empordanesos per riure's de les tradicions antigues.
1a part: Tubs, els túnels de vent que fan música.
2a part: La Cobla, una big band a la catalana.
3a part: La Sardana, alguns la fan i altres la desfan.
Direcció i guó:: Xavier Capdevila
Producció: Cani-GO! I ARTiAC Produccions
"Tots els instruments
de vent són tubs que s’escurcen
i s’allarguen"
En Pere Flautes, un músic veterà amb un peu a la tomba (i content de tenir-l’hi), explica amb tocs d’humor la seva experiència vital fent de músic: de com va començar de ben jovenet (i sense formació!) a tocar la trompeta a l’orquestra Canigó, de com la guerra civil ho va aturar tot, de com la meitat de músics de Torelló van desaparèixer perquè es van enrolar en un circ ambulant, de com la formació s’anava adaptant als nous temps a través del repertori, els instruments i els pòsters publicitaris...
Les històries mig inventades o mal recordades d’en Pere Flautes les complementa el director musical, que fa l’apunt de les peces interpretades: des dels tangos argentins a la música lleugera americana, passant per les marxes circenses, el plany de l’exili i... les sardanes i el so de la festa major. Una banda sonora que sempre és moderna si som capaços de viatjar amb ella en el temps.
D’aquí el títol de l’espectacle: de les postres de músic als pòsters de músic, un recorregut per les imatges més vives en la memòria de Pere Flautes, que són molt semblants a les de qualsevol altra formació de música del segle XX a Catalunya: anècdotes relacionades amb àpats, amb quilòmetres, amb festes majors, l’arribada dels micròfons, dels cantants... i de les dones a l’escenari, en un món històricament masculí.
Direcció artística i guió: Xavier Capdevila
Direcció musical i guió: Esteve Molero